Des del 1975, l'Observatori de l'Ebre és el centre del Servei Internacional de Variacions Magnètiques Ràpides, responsable de la creació de les llistes de variacions ràpides que presenta el camp geomagnètic. Aquest treball va ser encomanat per la Associació Internacional de Geomagnetisme i Aeronomia (IAGA), forma part del Servei Internacional d'Índex Geomagnètics (ISGI).
El camp geomagnètic presenta variacions degudes a diferents fenòmens. Tant hi trobem variacions regulars (l'exemple més clar és la variació diària), com variacions irregulars (com les tempestes geomagnètiques), considerades en aquest sentit com a pertorbacions magnètiques. Sovint, aquestes últimes tenen un començament sobtant, pel que les anomenem variacions ràpides.L'estudi de les variacions ràpides ha estat difícil sobretot en el moment d'establir una definició del fenomen i donar la seva explicació. Els fenòmens que s'estudien són els SC (començament brusc), que pot ser SSC (començament brusc de tempesta) si li segueix una pertorbació magnètica, o SI (impuls brusc) si no hi ha pertorbació posterior, i els SFE (efecte magnètic d'una fulguració solar).
A continuació presentem les llistes finals de variacions ràpides que es publiquen als butlletins de la IAGA. S'ha elaborat una llista per any en la que es troben classificats els SSC's i SFE's. A partir de l'any 2015, la presentació de les dades preliminars de les variacions magnètiques ràpides serà semblant a la de les definitives. És a dir apareixeran separats les dades de SSC i les de sfe. El nom dels arxius amb les dades preliminars de cada any serà semblant al de les dades definitives, però amb una "p" final en comptes de la "d" dels definitius.
L'ús d'aquestes dades està subjecte al compliment de la llicència CC BY-NC 4.0
SSC
SFE
Taules de SC
Les taules de dades corresponen a sèries diferents. La primera correspon als anys 1868-1967, la segona 1968-1994, la tercera 1995-2005, i l'última comença l'any 2006. En totes es donen uns codis de qualificació dels registres de SC als observatoris de baixa latitud seleccionats per l'IAGA per a la determinació de les dades dels SC. Els codis tenen pràcticament el mateix significat en totes les sèries, i és el següent:
3 o 2: el fenomen pot identificar-se sense dubtes com SC a partir del registre considerat. Es qualifica amb 3 quan es compleixen les següents condicions: a) hi ha un canvi de ritme molt brusc, b) el moviment brusc té una gran amplitud, i c) té una morfologia remarcable
1: vol dir que el fenomen observat en aquest registre possiblement és un SC, no és però suficientment clar per assegurar-ho. Es necessiten registres d'altres observatoris a diferents longituds per determinar-ho amb seguretat.
0: vol dir que el fenomen, tal com apareix al registre, pot passar desapercebut a l'observador, o no mereix ser considerat com SC. Des de 2006 també pot significar que no es compleix alguna de les condicions que defineixen el SC.
Taules dels anys 1868-1967
Les dades dels 100 primers anys (1868-1967) estan obtingudes per P. N. Mayaud a partir de tres col·leccions de registres que denomina N (fonamentalment amb registres de Saint-Maur, Val-Joyeux y Chambon-la Foret), S (amb registres de Melbourne y Toolangi fonamentalment) i T (amb registres de Colaba y Alibag fonamentalment, incloent registres de Batavia-Buitenzorg-Kuyper-Tangerang a partir de 1880).
D'acord amb Mayaud aquesta taula conté només dades de SSC. Ell considera que hi ha un SSC quan hi ha un canvi de ritme en la pertorbació abans i després de l'impuls brusc, encara que aquest canvi sigui molt petit. Si no existeix aquest canvi de ritme l'esdeveniment seria un SI.
A les taules, per a cada SSC, es dóna la data (DATE), l'hora (HH:MM), els codis de qualificació corresponent a cada una de les tres col·leccions N, T i S (CODE), la durada en minuts del SC (DURATION), l'amplitud en nT en el registre de la col·lecció T (AT) i l'amplitud normalitzada d'una de les altres dues col·leccions o de la mitjana normalitzada de les amplituds d'ambdues (ANS). (cf. IAGA Bulletin No. 33)
Taules dels anys 1968-1994
Les dades s'obtenen dels registres dels cinc observatoris de baixa latitud MBO, FUQ, HON, PMG i ABG. Quan falla el registre d'algun d'aquests observatoris s'utilitza el registre de l'observatori suplent corresponent, que seria GUI, SJG, API, KNY i HYB respectivament.
Per a cada SSC es donen a les taules la data, l'hora, el codi qualificatiu dels registres dels cinc observatoris de baixa latitud, la durada, l'amplitud, la qualificació que donen els observatoris col·laboradors dels seus registres, i el nombre d'observatoris que qualifica l'esdeveniment com Si o sfe. Les dades de l'hora, la durada i l'amplitud del SSC són les mitjanes de les obtingudes dels cinc observatoris de baixa latitud. Els codis qualificatius utilitzats pels observatoris col·laboradors tenen la següent correspondència: A equival al 3, B equival al 2 i C equival a l'1.
L'absència de valors s'indica per un guió.
Taules dels anys 1995-2005
En aquestes taules s'ha suprimit la columna corresponent a la qualificació que donen els observatoris col·laboradors. S'ha afegit la llista dels observatoris col·laboradors abans de la taula. La penúltima columna de la taula indica la qualificació dels esdeveniments en els registres dels observatoris de baixa latitud que es relacionen a l'última columna.
Taules des de 2006
D'acord amb la decisió presa en la XXIV Assemblea General de l'UIGG de Perugia el 2007, s'han introduït els següents canvis en el tractament de les dades de variacions magnètiques ràpides a partir de 2006:
S'ha canviat la presentació de les llistes de SSC. Actualment els esdeveniments es denominen SC. Les dades de l'última columna de les taules, es diferencien entre SSC (Començament brusc de tempesta) i SI (Impuls brusc). Els SSC són aquells SC seguits d'un increment de l'activitat magnètica dins de les següents 48 hores. Si no hi ha increment d'activitat magnètica, llavors es tracta d'un SI. Es considera que existeix increment d'activitat magnètica quan l'índex Dst disminueix almenys fins un valor de -50 nT, o quan l'índex kp assoleix el valor 5o, com a mínim. A més, la pendent del canvi del camp magnètic, ha d'assolir, com a mínim, el valor de 3 nT/min., perquè el canvi sigui considerat un SC.
Nota:
Al novembre de 2010 es corregiren els valors del minut inicial, durada i amplitud dels SSC dels anys 2000-2004 perquè s'havien detectat alguns errors. La major part dels errors del minut inicial i de la durada dels SSC no passaven d'un minut, exceptuant 3 casos corresponents al minut inicial i 2 referent a la durada. En quant als errors de l'amplitud només 4 eren superiors a les 2 nT.
Les taules a partir de l'any 1968 tenen el mateix contingut que les anteriors, però des d'aleshores estan escrites en format text per facilitar la utilització de les seves dades.
Taules dels SFE del període 1986 - 1994
Hi ha dues llistes per cada any d'aquest període: una d'elles dóna la data i hora de les SFE clares, i la segona dóna les mateixes dades de les SFE dubtoses.
El significat dels caràcters qualificatius de les SFE durant aquest període és el següent:
1.- Les lletres que precedeixen a la sèrie dels observatoris que informen d'un esdeveniment indica la resposta dels observatoris a la pregunta: "Apareix en els registres magnètics algun moviment al temps assenyalat?", i tenen el següent significat:
A = moviment molt clar
B = moviment clar, ordinari
C = moviment molt petit
D = no s'observa moviment, encara que el registre és satisfactori
E = no es pot determinar l'existència del moviment a causa de forta pertorbació
X = no hi ha registre
Aquesta llista de lletres indicatives es refereix només a l'existència d'un moviment en les corbes, i no indiquen si el moviment correspon o no a un SFE.
2. - El significat dels números que apareixen darrere del codi de la IAGA de cada observatori és el següent:
3 = el moviment observat és un SFE
2 = el moviment observat probablement és un SFE
1 = el moviment observat probablement no és un SFE
0 = El moviment observat no és un SFE
3. - Els observatoris que reporten un moviment, i estan a la zona del crepuscle, s'indiquen amb parèntesis normals, els que són a la zona nocturna s'indiquen amb parèntesis quadrats.
4. - La lletra C que precedeix la data d'un SFE indica que el SFE ha estat confirmat a partir de dades ionosfèrics o solars.
Taules de SFE des de 1995
Significat de la "qualificació" dels sfe:
1 - sfe dubtós
2 - La forma i extensió del fenomen corresponen a un sfe
3 - La forma i extensió del fenomen corresponen a un sfe notable
Aquesta obra es troba sota una Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial 4.0 Internacional.
