Lamentem comunicar amb tristesa i pesar que la passada matinada ha mort cristianament el Dr. Luis Felipe Alberca Silva, el pare Alberca, director de l'Observatori de l’Ebre (1985-2001). Des de l'Observatori compartim el dolor amb la família i amb la Companyia de Jesús, i els acompanyem afectuosament en el sentiment i la pregària. Sempre recordarem el seu ensenyament i el seu incondicional disposició i servei per l'Observatori.

El Dr Alberca va néixer a l'agost de 1930. Va obtenir la llicenciatura en Física el 1958 i el doctorat el 1977 a la Universitat de Barcelona. Va començar a treballar a l'Observatori de l'Ebre el 1968 i va col·laborar fins a l'últim moment amb el servei de variacions magnètiques ràpides de la IAGA. Va ser director de l'Observatori de l'Ebre de 1985 a 2001. També va treballar per a la "Junta de Energia Nuclear" (1959-1960).


El Dr. Alberca va contribuir a importants resultats en l'estudi i monitoratge de la ionosfera des de finals dels anys 1960 al 2000. Aquests es van relacionar amb el contingut total d'electrons (TEC) i els estudis d'absorció de ràdio de la regió D. El 1964, la NASA va llançar el satèl·lit Explorer 22 i més tard va proporcionar equips de gravació per als mesuraments de TEC de rotació de Faraday a l'Observatori de l'Ebre. En els anys següents, també es van registrar i es van utilitzar les dades dels satèl·lits Syncon III, Intelsat II-F3, ATS-F, SIRIO i INTASAT. Es van obtenir i avaluar el comportament diari i estacional del TEC i la influència de l'activitat solar sobre ell, determinant que en general, l'anomalia hivernal no existeix en el TEC registrat a l'Observatori de l'Ebre. També es va deduir una combinació de TEC i sondejos d'incidència vertical per a estudis del gruix de la ionosfera i altres paràmetres com la temperatura neutra, l'escala d'altura i la taxa de producció integrada d'electrons per la incidència vertical i obliqua. Cal tenir en compte que fins i tot avui dia hi ha importants contribucions al modelat en l'espessor de la capa i el comportament de l'escala d'altura. El 1967, es va iniciar la col·laboració entre l'Observatori de l'Ebre i el Max-Plank Institut für Aeronomie a Lindau, Alemanya, per establir una xarxa de mesuraments d'absorció de ràdio, que cobria la Península Ibèrica, basada en el mètode A3. Com a resultat d'aquest esforç conjunt, es va avaluar l'anomalia hivernal de la regió D, i aquests estudis es van complementar amb mesures de temperatura, composició i velocitat del vent a altures D i E mitjançant el llançament de coets.

Durant la dècada de 1980 hi va haver una notable falta d'investigació ionosfèrica a l'Observatori l'Ebre, probablement a causa de dificultats econòmiques. No obstant això, a finals dels anys 80 i principis dels 90 van començar noves col·laboracions internacionals amb l'impuls del Dr. Alberca i l'Observatori de l'Ebre va aconseguir continuar amb les seves tasques. La participació del Observatori de l'Ebre primer en el projecte Eurocap el 1987 i després en les accions COST europees 238 i 251, gràcies als esforços del Dr. Alberca, va ser crucial per a la internacionalització del Observatori de l'Ebre. En aquests anys va descobrir que una variació d'histèresi del foF2 amb el cicle de taques solars es relacionava amb una ona geomagnètica semestral, i va proposar un model per a la seva predicció. A més, va investigar àmpliament la variabilitat de la regió F ionosfèrica, causada per l'acció d'ones planetàries i la seva relació amb la mesosfera / vents de termosfera inferior i variacions d'activitat geomagnètica. El Dr. Alberca també va contribuir a l'estudi del camp elèctric i els mesuraments de conductivitat de l'estratosfera, amb dos vols en globus a gran alçada entre Itàlia i Espanya als 1989 i 1990. Les grans altituds d'aquests vols, de 35 i 38 km, permeteren l'oportunitat d'explorar els paràmetres elèctrics de l'estratosfera superior en latituds mitjanes i estendre la validesa de models anteriors de 28 km a gairebé 40 km.

La seva mort és una gran pèrdua tant per a la comunitat científica com per a l'Observatori de l'Ebre.