Secció de Meteorologia, clima i activitat solar

Objectius

La secció en l'apartat de meteorologia, en col·laboració amb l’Instituto Nacional de Meteorología, es dedica bàsicament al registre i observació dels diferents paràmetres meteorològics. Es registren de forma continua els paràmetres més usuals: temperatura, pressió, humitat, velocitat i direcció del vent, precipitació. Diàriament es realitzen observacions a les 6, 7, 9, 12, 13, 15 i 18 hores T.U. d’aquests i d’altres paràmetres com són l’estat del cel, tipus de núvols, etc.

Per a realitzar aquestes feines, l’Instituto Nacional de Meteorología ha instal·lat una estació estandar de la Red Meteorológica Nacional, registre de radiació solar i una estació de mesures de la contaminació integrada en la xarxa BAPMON-EMEP. Aquesta estació és una de les sis operatives a Espanya i realitza mesures per a poder quantificar la contaminació de fons existent, i avaluar el transport, transformació i dipòsit d’alguns contaminants causants de la pluja àcida. Els paràmetres mesurats corresponen a mostres agafades de l’aire, de la pluja i de les partícules solides arrestades per l’aire i deposades sobre filtres especials. Per la seva importància per a la pluja àcida destaquem com contaminants mesurats el SO₂ i el NO₂.

Un altre objectiu d'aquesta secció és l'estudi de la activitat solar. Aquesta activitat es propaga fins la Terra en forma de radiació i de partícules, que és el que anomenem "vent solar". La activitat solar es manifesta en las tres capes observables del Sol: la més interior, la "FOTOSFERA" que és de fet el Sol que veiem, i la seva manifestació més característica són les taques solars, que apareixen sobre la superfície del Sol, i que varien de dia en dia i que aproximadament cada onze anys passa per un màxim en el seu nombre. Degut a la rotació del Sol sobre el seu eix, d'un període de 27 dies, aquestes taques apareixen pel limbe Est del Sol, passen pel seu meridià central, en línia recta Sol-Terra, i desapareixen finalment si la seva vida es suficientment llarga, pel llindar Oest. A la Secció Solar es fotografia diàriament la Fotosfera Solar amb un telescopi sobre montura equatorial. Mitjançant aquesta fotografia es determina l'àrea i posició de les taques del Sol i es calcula l'índex d'activitat solar (Nombre de Wolf). Es fa també l'estadística del nombre de taques a cada hemisferi. Aquest sistema de separació de les taques d'ambdós hemisferis es porta a terme a l'Observatori des del 1941 i, més recentment, s'ha recomenat al "Workshop on Solar-Terrestrial Prediction" fet a Ottawa el maig de 1992, després d'un estudi que mostra l'interès de l'evolució hemisfèrica del nombre de Wolf. Aquestes dades es comuniquen diàriament al Centre Internacional situat a l'Observatori de Meudon, Paris, i mensualment al de Brussel·les, on es centralitzen les dades i amb tots ells s'elaboren els "Nombre de Wolf" internacionals.

Per damunt de la fotosfera, s'estén un altra capa del Sol anomenada la "CROMOSFERA" que no pot ser observada més que amb tècniques especials que consisteixen fonamentalment en eliminar la intensa llum que ve de la fotosfera i observar la llum de les ratlles espectrals de la cromosfera, en concret el filtre de Lyot deixa passar la ratlla alfa del Hidrogen en una amplada inferior a 1 A, es a dir inferior a la deu milionèsima de mil·límetre. A la cromosfera s'observen molts diversos fenòmens: en primer lloc els "flòculs" de hidrogen o de calci que són regions, generalment, al voltant de les taques que tenen una temperatura superior a la resta de la cromosfera i per tant apareixen en llum més brillant. De vegades s'escalfen extraordinàriament produint "erupcions cromosfèriques" que amb duració d'uns pocs minuts produeixen una fort emissió de llum ultravioleta, raigs X i partícules solars. Un altre fenomen molt típic de la cromosfera és el de les "protuberàncies", que consisteixen en grans flamarades que s'eleven centenars i milers de quilòmetres per damunt de la cromosfera amb temperatures més baixes que aquesta i que en el llindar del Sol apareixen com flamarades brillants i projectades sobre el disc es veuen com filaments foscos.

Finalment, per damunt de les capes ja mencionades es troba la "CORONA" que s'estén fins una distància de molts radis solars i és com la atmosfera del Sol. No se la sol observar directament més que en ocasió dels Eclipsis Totals de Sol.