Activitat solar i geomagnètica

L'activitat solar i geomagnètica s'utilitza per predir possibles pertorbacions en els sistemes tecnològics terrestres. La NOAA ha dissenyat unes escales de meteorologia espacial per informar de tres tipus d'efectes, amb els diferents tipus de problemes que poden causar (http://www.swpc.noaa.gov/NOAAscales/SpanScales.pdf). Els derivats de les tempestes geomagnètiques s'escalen segons els índexs K, o Kp.

Els índexs K es generen a partir dels magnetogramas registrats en un observatori geomagnètic. S'assigna un valor entre 0 i 9 als elements magnètics H (component horitzontal) i D (declinació magnètica), o X (component Nord) i Y (component Est), per a cada interval de tres hores, començant a la mitjanit UT (Universal Time), adoptant-se com a índex K el major d'aquests dos valors, el qual prové, gairebé sempre, de la component horitzontal o de la Nord. El valor es basa en el rang de variació de l'element, pel que fa a la variació diürna regular per al dia en consideració, durant l'interval de tres hores, normalitzat a una escala quasi-logarítmica. Cada observatori té assignada la seva escala adequada, especificada pel rang, en nanotesles (nT), a partir del qual es defineix el K = 9. Així, per exemple, l'Observatori de l'Ebre té assignat un valor de 350 nT, mentre que els observatoris situats prop dels pols geomagnètics escalen els seus índexs K amb rangs de variació més grans.

La mitjana dels índexs K estandarditzats per a tretze observatoris (localitzats principalment a Amèrica del Nord i Europa), és coneguda com l'índex K planetari o Kp. Per a la seva estandardització, els rangs es corregeixen per reduir-los als d'un observatori situat en una latitud geomagnètica de 50º N o S i una època de l'any determinada, tardor. D'aquesta manera es poden comparar dues pertorbacions magnètiques entre si amb independència de la latitud i l'època de l'any.