SERVEI INTERNACIONAL DE VARIACIONS MAGNÈTIQUES RÀPIDES

Des del 1975, l'Observatori de l'Ebre és el centre del Servei Internacional de Variacions Magnètiques Ràpides, responsable de la creació de les llistes de variacions ràpides que presenta el camp geomagnètic. Aquest treball va ser encomanat per la Associació Internacional de Geomagnetisme i Aeronomia (IAGA), forma part del Servei Internacional d'Índex Geomagnètics (ISGI).

El camp geomagnètic presenta variacions de tot tipus degudes a diferents fenòmens. Per una part es troben les variacions suaus i periòdiques, com la variació diürna; i per l'altra, les variacions molt brusques sense cap mena de periodicitat. Aquestes últimes s'anomenen variacions ràpides. L'estudi de les variacions ràpides ha estat difícil, sobretot en el moment d'establir una definició del fenomen y donar la seva explicació. Els dos fenòmens que s'estudien són els SSC's (començament sobtat d'una tempesta) i els SFE's (efecte magnètic d'una fulguració solar).

A continuació presentem les llistes finals de variacions ràpides que es publiquen als butlletins de la IAGA. S'ha realitzat una llista per any en la que es troben classificats els SSC's i SFE's.

Taules dels SFE del període 1986 - 1994

Hi ha dues llistes per cada any d'aquest període: una d'elles dóna la data i hora de les SFE clares, i la segona dóna les mateixes dades de les SFE dubtoses
El significat dels caràcters qualificatius de les SFE durant aquest període és el següent:

1. - Les lletres que precedeixen a la sèrie dels observatoris que informen d'un esdeveniment indica la resposta dels observatoris a la pregunta: "¿Apareix en els registres magnètics algun moviment al temps assenyalat?", i tenen el següent significat:

A = moviment molt clar

B = moviment clar, ordinari

C = moviment molt petit

D = no s'observa moviment, encara que el registre és satisfactori

E = no es pot determinar l'existència del moviment a causa de forta pertorbació

X = no hi ha registre

Aquesta llista de lletres indicatives es refereix només a l'existència d'un moviment en les corbes, i no indiquen si el moviment correspon o no a un SFE.

2. - El significat dels números que apareixen darrere del codi de la IAGA de cada observatori és el següent:

3 = el moviment observat és un SFE

2 = el moviment observat probablement és un SFE

1 = el moviment observat probablement no és un SFE

0 = El moviment http://www.google.es/reader/view/observat no és un SFE

3. - Els observatoris que reporten un moviment, i estan a la zona del crepuscle, s'indiquen amb parèntesis normals, els que són a la zona nocturna s'indiquen amb parèntesis quadrats.

4. - La lletra C que precedeix la data d'un SFE indica que el SFE ha estat confirmat a partir de dades ionosfèrics o solars.

Taules de SFE des de 1995

Significat de la "qualificació" dels sfe:

1 - sfe dubtós

2 - La forma i extensió del fenomen corresponen a un sfe

3 - La forma i extensió del fenomen corresponen a un sfe notable

Taules de SSC

Les taules de dades que es donen a continuació corresponen a sèries diferents. La primera correspon als anys 1868-1967, la segona 1968-1994, la tercera 1995-2005, i l'última comença l'any 2006. En totes es donen uns codis de qualificació dels registres de SSC als observatoris de baixa latitud seleccionats per l'IAGA per a la determinació de les dades dels SSC. Els codis tenen pràcticament el mateix significat en totes les sèries, i és el següent:

3 o 2: el fenomen pot identificar-se sense dubtes com SSC a partir del registre considerat. Es qualifica amb 3 quan es compleixen les següents condicions: a) hi ha un canvi de ritme molt brusc, b) el moviment brusc té una gran amplitud, i c) té una morfologia remarcable

1: vol dir que el fenomen observat en aquest registre possiblement és un SSC, no és però suficientment clar per assegurar-ho. Es necessiten registres d'altres observatoris a diferents longituds per determinar-ho amb seguretat.

0: vol dir que el fenomen, tal com apareix al registre, pot passar desapercebut a l'observador, o no mereix ser considerat com SSC. Des de 2006 també pot significar que no es compleix alguna de les condicions que defineixen el SC.

Taula dels anys 1868-1967

Les dades dels 100 primers anys (1868-1967) estan obtingudes per P. N. Mayaud a partir de tres col·leccions de registres que denomina N (fonamentalment amb registres de Saint-Maur, Val-Joyeux y Chambon-la Foret), S (amb registres de Melbourne y Toolangi fonamentalment) i T (amb registres de Colaba y Alibag fonamentalment, incloent registres de Batavia-Buitenzorg-Kuyper-Tangerang a partir de 1880).

A les taules, per a cada SSC, es dóna la data (DATE), l'hora (HH:MM), els codis de qualificació corresponent a cada una de les tres col·leccions N, T y S (CODE), la durada del SSC (DURATION), l'amplitud en el registre de la col·lecció T (AT) i l'amplitud normalitzada d'una de les altres dues col·leccions o de la mitjana normalitzada de les amplituds d'ambdues (ANS). (cf. IAGA Bulletin No. 33)

Taula dels anys 1968-1994

Les dades s'obtenen dels registres dels cinc observatoris de baixa latitud MBO, FUQ, HON, PMG i ABG. Quan falla el registre d'algun d'aquests observatoris s'utilitza el registre de l'observatori suplent corresponent, que seria GUI, SJG, API, KNY i HYB respectivament.

Per a cada SSC es donen a les taules la data, l'hora, el codi qualificatiu dels registres dels cinc observatoris de baixa latitud, la durada, l'amplitud, la qualificació que donen els observatoris col·laboradors dels seus registres, i el nombre d'observatoris que qualifica l'esdeveniment com Si o sfe. Les dades de l'hora, la durada i l'amplitud del SSC són les mitjanes de les obtingudes dels cinc observatoris de baixa latitud. Els codis qualificatius utilitzats pels observatoris col·laboradors tenen la següent correspondència: A equival al 3, B equival al 2 i C equival a l'1.

L'absència de valors s'indica per un guió.

Taula dels anys 1995-2005

En aquestes taules s'ha suprimit la columna corresponent a la qualificació que donen els observatoris col·laboradors. S'ha afegit la llista dels observatoris col·laboradors abans de la taula. La penúltima columna de la taula indica la qualificació dels esdeveniments en els registres dels observatoris de baixa latitud que es relacionen a l'última columna.

Taules des de 2006

D'acord amb la decisió presa en la XXIV Assemblea General de l'UIGG de Perugia el 2007, s'han introduït els següents canvis en el tractament de les dades de variacions magnètiques ràpides a partir de 2006:

S'ha canviat la presentació de les llistes de SSC. Actualment els esdeveniments es denominen SC. Les dades de l'última columna de les taules, es diferencien entre SSC (Començament brusc de tempesta) i SI (Impuls brusc). Els SSC són aquells SC seguits d'un increment de l'activitat magnètica dins de les següents 48 hores. Si no hi ha increment d'activitat magnètica, llavors es tracta d'un SI. Es considera que existeix increment d'activitat magnètica quan l'índex Dst disminueix almenys fins un valor de -50 nT, o quan l'índex kp assoleix el valor 5o, com a mínim. A més, la pendent del canvi del camp magnètic, ha d'assolir, com a mínim, el valor de 3 nT/min., perquè el canvi sigui considerat un SC.

Nota:

Novembre 2010
S'han corregit els valors del minut inicial, durada i amplitud dels SSC dels anys 2000-2004 perquè s'havien detectat alguns errors.
La major part dels errors del minut inicial i de la durada dels SSC no passaven d'un minut, exceptuant 3 casos corresponents al minut inicial i 2 referent a la durada. En quant als errors de l'amplitud només 4 eren superiors a les 2 nT.
Les taules dels anys 1994 - 2011 tenen el mateix format que les anteriors, perō ara estan escrites en ASCI per facilitar la utilitzaciķ de les seves dades. D'ara endavant s'aplicarā el mateix procediment