Secció de Geomagnetisme

La missió de la Unitat d’Observació de l’Observatori de l’Ebre pel que respecta al magnetisme terrestre és la gestió de l’observatori geomagnètic de l’Ebre, a Roquetes. D’altra banda, gràcies a la concessió de diversos projectes del Programa Nacional de Recerca a l’Antàrtida, L’Observatori de l’Ebre també va instal·lar i gestiona el de l’Illa Livingston, a l’Antàrtida. Aquestes dues estacions formen part de la xarxa mundial d’observatoris geomagnètics, i contribueixen a l’elaboració de models com el del Camp Geomagnètic Internacional de Referència (IGRF), i a altres estudis de diversa índole, com els que tracten la relació Sol-Terra, emmarcats dintre de la moderna disciplina coneguda com Meteorologia Espacial.

L’objectiu principal d’un observatori geomagnètic consisteix en determinar l’evolució temporal del vector camp magnètic terrestre en el punt on aquell es troba ubicat. Les dades dels observatoris revelen les variacions del camp magnètic en un ample ventall d’escales temporals, des de segons a segles, i això és important per entendre processos tant a l’interior com a l’exterior de la Terra.

• Els registres de l’observatori geomagnètic de l’Ebre (40.8º N, 0.5º E) compten amb més de 100 anys d’història, doncs es conserven registres des de l'any 1910, amb excepció del període que abasta d'abril de 1938 a desembre de 1941. Fins l'any 2000 les dades eren recollides en format analògic i des d’aleshores en format digital. Tanmateix, bona part dels registres clàssics dels tres components del camp magnètic s’han digitalitzat utilitzant un sistema desenvolupat a l'Observatori. Les pertorbacions degudes a electrificació del ferrocarril que arriba a la ciutat de Tortosa va fer que, en col·laboració amb l’Instituto Geográfico Nacional, fa uns anys s'ubiqués una altra estació variomètrica a la població d'Horta de Sant Joan, als peus de la muntanya de Santa Bàrbara i en una de les ermites properes al convent de Sant Salvador. En l'actualitat, l'observatori compta amb un Magnetòmetre Fluxgate FGE amb sensor suspès (fabricat pel Danish Meteorological Institute) i un Magnetòmetre de precessió de protons GSM19 a Horta, i d'un Magnetòmetre Geomag M390, també equipat amb un magnetòmetre d'efecte Overhauser GSM90 a Ebre, on la cava que alberga els equips de registre té una inèrcia tèrmica diària molt baixa, amb variacions de l'ordre de 0,1 ºC entre dies consecutius. La instrumentació de registre es completa amb un magnetòmetre vector de protons (equip dIdD) dissenyat pel British Geological Survey. Per a l'observació d’absolutes amb periodicitat diària es compta amb un Declinòmetre-inclinòmetre (DI-flux) Zeiss 010B amb sonda Fluxgate Elsec 810. Les dades de l'observatori són referides a un únic punt situat al pilar fonamental d'observacions. L'Observatori de l'Ebre està integrat a la xarxa INTERMAGNET enviant dades diàriament al node d'Edimburg.
• L’observatori geomagnètic de l’Illa Livingston (62.7º S, 60.4º W) està situat a la Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I, a l’arxipèlag de les Shetland del Sud, al nord de la Península Antàrtica. La seva instal·lació es va dur a terme durant les campanyes antàrtiques 1995-1996 i 1996-1997 i es compta amb registres des de desembre de 1996. Es tracta d’un observatori atès durant els mesos d’estiu austral, típicament des de novembre a febrer, quedant en funcionament automàtic sense cap intervenció humana la resta de l’any. Pel que fa als instruments de mesura, actualment compta amb tres magnetòmetres de tipus variomètric: un magnetòmetre vector de protons en configuració dIdD (BGS), un magnetòmetre fluxgate triaxial FGE (DMI), i un magnetòmetre escalar de la casa GEM Systems. Com a instruments absoluts, disposa d’un DI-flux amb teodolit Carl Zeiss THEO 015B amb sonda Fluxgate Elsec 810 i un altre magnetòmetre de protons de la casa GEM Systems.

En ambdós casos, l’instrumental permet mostrejar acuradament el camp magnètic a raó d’una vegada per segon. La manera com s’expressen les mesures del camp magnètic depèn del sistema de coordenades que s’utilitza per a caracteritzar aquest vector. Els dos sistemes de coordenades més utilitzats són el cartesià i el cilíndric. Així, es poden mesurar els components X, Y i Z en un sistema de referència geogràfic, o equivalentment, els elements H (intensitat horitzontal), D (declinació) i Z (intensitat vertical). La intensitat total (F) també se sol donar.

Podeu obtenir més informació sobre els instruments de mesura i tractament de dades d’ambdós observatoris als butlletins online (butlletins Ebre, butlletins Livingston). Per a les dades, podeu consultar els centres mundials de dades (p.e. WDC Edinburgh), els nostres catàlegs (catàlegs de dades Ebre, catàlegs de dades Livingston) o visualitzar els magnetogrames (magnetogrames Ebre, magnetogrames Horta SJ, magnetogrames Livingston).